Canto attorno al tavolo
Recollida per Artur Blasco
Perdiueta novelleta,
que a la muntanya canteu,
baixeu a la terra plana
i als tristos aconsoleu.
Boniqueta en sou minyona tant amb
llum com sense llum, pareixeu una
roseta
collida al mes de juny.
No canto per la més xica, ni
tampoc per la més gran, canto
per la mitjancera que és la flor
del romeral.
A l’amo d’aquesta casa un do
li’n vull demanar:
si me’n vol donar una filla
que l’any que ve em vull casar.
No demano la més xica ni
demano la més gran,
com sóc mosso de soldada
pendré la que em donaran.
Sant Cristo de Conques
Abat de Covet
doneu-mos aigua
que tenim set.
Doneu-mos aigua
que tenim set
Sant Cristo de Conques
Abat de Covet
Aigua més aigua
Sant Cristo de Conques
Abat de Covet….
Aigua més aigua
la terra n’és amanta
Sant Cristo de Conques
Abat de Covet….
Aigua més aigua
la terra n’és amanta
la terra se mos seque
Sant Cristo de Conques
Abat de Covet….
Aigua més aigua
la terra n’és amanta
la terra se mos seque
la rella no hi entre
lo blat se mos mor
misericòrida Senyor!
No vagis a la mar
A encomanar les penes
No vagis a la mar
Les aigües en van plenes
Vora, vora del port
Hi ha una vella taverna,
Vora, vora del port
Un bar de mala mort.
La la rà, la ra la rà,
La la rà, la ra la rà.
Una bota de rom
I una altra d’aiguardent,
Una bota de rom
I molta olor de gent.
No siguis sol a beure
Ni sol a rumiar,
No siguis sol a beure
Que el vi et condemnarà.
La la rà……
El primer brindis va
Per companys i companyes,
El segon anirà
Pels qui els han crescut banyes.
El tercer libació
A la salut dels pobres,
No és amb mala intenció
Deixar al burgès les sobres.
La la rà……
Atents, amics, encara
Al següent got de vi:
Beneirem la mare
Que a tots ens va parir.
La copa que fa cinc
Pel gran Pare Noè,
La copa que fa sis
Pels diables del cafè.
La la rà……
Quan el sis serà buit
Maleirem l’infern,
La copa que fa vuit
Pel clero i el govern.
El got de comiat
El cantarem tots junts,
El got de comiat
Un rèquiem pels difunts.
La la rà……
La la rà……
I aquella roja cirera
encisadora, tan petonera,
deixa que et doni, nineta,
i una estimada a ta boqueta.
I que ha de fer una nineta
enamorada i boniqueta
més petons, nina, et faria
que fruit tindria cap cirerer.
Quan la nit de Sant Joan n’és
arribada
no hi ha noia que no estigui
enamorada
si és que el jove que la vol
busca estar-ni amb ella, sol
per a dir-li ple d’amor a
l’estimada:
I aquella roja cirera
encisadora, tan petonera,
deixa que et doni, nineta,
i una estimada a ta boqueta.
I que ha de fer una nineta
enamorada i boniqueta
més petons, nina, et faria
que fruit tindria cap cirerer.
No dormo, nina formosa, i és de
veres
que et faria més petons que té
cireres
el més gran dels cirerers.
I quan ja no pogués més
pregaria que ta boca me’ls
tornés.
I aquella roja cirera
encisadora, tan petonera,
deixa que et doni, nineta,
i una estimada a ta boqueta.
I que ha de fer una nineta
enamorada i boniqueta
més petons, nina, et faria
que fruit tindria cap cirerer.
Un petó no va mai sol quan va
de veres
per això diuen que els petons i
les cireres
després d’un en vénen molts,
després d’un en vénen molts;
noies si no voleu pols no aneu a
l’era.
I aquella roja cirera
encisadora, tan petonera,
deixa que et doni, nineta,
i una estimada a ta boqueta.
I que ha de fer una nineta
enamorada i boniqueta
més petons, nina, et faria
que fruit tindria cap cirerer.
Una galant cançoneta
jo bé vu le’n diré
n’és treta d’una minyona
filla d’un moliner.
N’és treta d’una minyona
filla d’un moliner
que n’està acostumadeta
a tractar un traginer.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
Que n’està acostumadeta
a tractar un traginer;
son pare no ho volia
no li’n deixa dir res.
Son pare no ho volia
no li’n deixa dir res.
-Ai pare, lo meu bon pare,
d’això no en traureu res!
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
-Ai pare, lo meu bon pare,
d’això no en traureu res !
Si de dia no hi parlo
de nit hi parlaré.
-I si de dia no hi parlo
de nit hi parlaré.
-Mira que n’ets pubilleta
te’n desheredaré.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
Mira que n’ets de pubilleta
i te’n desheredaré.
-Els drets de la meua mare
Bé prou me’ls enduré.
-Els drets de la meua mare
bé prou me’ls enduré,
me’n aniré a Barcelona
a servir un cavaller.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
-Me n’aniré a Barcelona
a servir un cavaller
i si el servei no m’hi agrada
cap a França aniré.
-I si el servei no m’hi agrada
cap a França aniré.
I allà a l’entrar-n’hi de França
ja en troba al traginer.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
I allà a l’entar-n’hi de França
ja en troba al traginer.
I ja n’escriu una carta
al seu pare moliner.
I ja n’escriu una carta
al seu pare moliner:
-Que jo ja en sóc casadeta
amb ‘quell fadrí traginer.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
-Que jo ja en sóc casadeta
Amb’quell fadrí traginer
i en els braços del meu maco
faré el que voldré.
Adéu polleta d’aigua
jo mai t’oblidaré!
Himne de la Val d’Aran
Aqueres montanhes
que tan nautes son,
m’ampèishen de véder
mèns amors a o son.
Se cantes per que cantes
cantes pas per jo
cantes per ma hilha
que non ei près de jo
Nautes se son nautes
ja s’abaisharàn
es mies amoretes
que s’aproparàn.
Se cantes..
Dessús dera mia hiestra
i a un auderon
tota era nit cante
cante sa cançon.
Se cantes..
Montanhes coronades
tot er an de nhèu,
tan nautes e bères
que vos pune eth cèu.
Se cantes…
Aqueres montanhes
que tan nautes son,
m’ampèishen de véder
mèns amors a on son.
Se cantes…
Quina taula tan ben
parada de dames i
cavallers.
Quina taula tan ben
parada de dames i
cavallers.
Quina taula tan ben
parada que la Mare de
Déu hi és.
Quina taula tan ben
parada que la Mare de
Déu hi és.
Les tovalles són de
seda,
els tovallons de setí.
Les tovalles són de
seda,
els tovallons de setí.
Les culleres són de
plata,
les forquilles són d’or
del fi.
Les culleres són de
plata,
les forquilles són d’or del
fi.
I l’amo d’aquesta
casa un home molt
ditxós és.
I l’amo d’aquesta casa un
home molt ditxós és.
La mestressa és molt
guapa
i la filla encara més.
La mestressa és molt
guapa
i la filla encara més.
Guaita la Lluna
com ella camina.
Passa la serra,
passa la serra.
Guaita la Lluna
com ella camina.
Passa la serra,
demà ja tornarà.
Si li manca un tros,
si li manca un tros,
si li manca un tros,
li poso jo.
Mira que és guapa,
mira que és guapa.
Si li manca un tros,
si li manca un tros,
si li manca
un tros, li poso jo.
Mira que és guapa,
que em fa enamorar
L’avi Siset em parlava
De bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros veiem passar.
Siset que no veus l’estaca
on estem tots lligats?
Si ni podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà
I molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomaba
ben corcada deu estar ja.
Si jo l’estiro fort per aquí
I tu l’estires fort per allà,
Segur que tomba, tomba, tomba
I ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
Però és que, Siset, pesa tant,
Que a cops la força m’oblida.
Torna’m a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà
I molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomaba
ben corcada deu estar ja.
Si jo l’estiro fort per aquí
I tu l’estires fort per allà,
Segur que tomba, tomba, tomba
I ens podrem alliberar.
L’avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l’emportà,
ell qui sap cap a quin indret.
I jo sota el portal.
I mentre passem el nous vailets
Estiro el coll per cantar
El darrer cant d’en Siset
El darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà
I molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomaba
ben corcada deu estar ja.
Si jo l’estiro fort per aquí
I tu l’estires fort per allà,
Segur que tomba, tomba, tomba
I ens podrem alliberar.
A la muntanya,
ma maire,
a la muntanya.
A la muntanya
sonen de violí.
ma maire.
A la muntanya,
sonen de violi.
Si en sonen gaire,
ma maire,
si en sonen gaire.
Si ens sonen gaire
caldrà anar a dansar,
ma maire.
Si en sonen gaire
caldrà anar a dansar.
Si vas a dansa,
ma filla,
si vas a dansa.
Si vas a dansa
ton marit te’n batrà.
Si vas a dansa
ton marit te’n batrà.
Si em bat que em bato
ma maire,
si em bat que em bato,
si em bat que em bato,
jo bé m’hi tornaré
ma maire.
Si em bat que em bato,
jo bé m’hi tornaré.
Si tu t’hi tornes
ma filla,
si tu t’hi tornes.
Si tu t’hi tornes
l’ase bé correrà,
ma filla.
Si tu t’hi tornes
l’ase bé correrà.
Si corr que corre,
ma maire,
si corr que corre,
si corr que corre,
per vós bé ha corregut,
ma maire.
Si corr que corre
per vós bé ha corregut,
Ne diran totes
ma maire,
ne diran totes.
Ne diran totes,
ase desorellat.
ma maire.
Ne diran totes
ase desorellat!
En lloc, d’orelles
ma maire,
en lloc d’orelles.
En lloc d’orelles
porta banyes al cap.
ma maire.
En lloc d’orelles
porta banyes al cap.
A Cabó la rosa
I a El Vilar el clavell;
al Pujal la perla
i a Ares el ramell.
Si Cabó n’és una rosa,
i El Vilar n’és un clavell;
doncs Organyà n’és un lliri
rodejat de pensaments.
I a la jota, jota,
si a Cabó la rosa,
i a la jota, jota,
a El Villar el clavell.
A la jota, jota,
no hi ha flor més bona,
a la jota, jota,
que a Montanisell.
Per de sota, la gran horta
amb Bordonera al costat;
també tenirn nenes maques
d’Organyà al Cap de la Vall.
I a la jota, jota,
si a Cabó la rosa,
i a la jota, jota,
a El Villar el clavell.
A la jota, jota,
no hi ha flor més bona,
a la jota, jota,
que a Montanisell.
A EI Vilar hi ha les guapes,
i al Pujal són les gentils;
a Cabo les presumides
burladores de fadrins.
I a la jota, jota,
si a Cabó la rosa,
i a la jota, jota,
a El Villar el clavell.
A la jota, jota,
no hi ha flor més bona,
a la jota, jota,
que a Montanisell.
A l’Oliva les poncelles
i a cal Simón les galants;
a Senyús les perfumades
i a Favà la flor del ram.
I a la jota, jota,
si a Cabó la rosa,
i a la jota, jota,
a El Villar el clavell.
A la jota, jota,
no hi ha flor més bona,
a la jota, jota,
que a Montanisell.
A Oliana diu que llauren
i a Nargó porten el jou;
i a Organyà la clavilla
les nenes del carrer Nou.
I a la jota, jota,
si a Cabó la rosa,
i a la jota, jota,
a El Villar el clavell.
A la jota, jota,
no hi ha flor més bona,
a la jota, jota,
que a Montanisell.
Baixeu coca als cantaires
per ‘nar a beure l’aiguardent;
que les dotze són tocades
i la una va corrent.
I a la jota, jota,
si a Cabó la rosa,
i a la jota, jota,
a El Villar el clavell.
A la jota, jota,
no hi ha flor més bona,
a la jota, jota,
que a Montanisell.
Adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda ;
lo Tolleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava.
Lo Tolleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava ;
adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda.
Lo Llop se’n feia el valent,
tras dels altres caminava ;
anaven tocant los ballets
amb una canya esquerdada.
Anaven tocant los ballets
amb una canya esquerdada ;
lo Llop se’n feia el valent,
tras dels altres caminava.
Argelagues, romanins
i foscor de matinada ;
tornaven los cigalons
de la festa de Canalda.
Tornaven los cigalons
de la festa de Canalda ;
argelagues, romanins
i foscor de matinada.
Aiguardent i gots trencats
i el músic que no parava ;
flabiol i tamboret
i aquell bot mai s’acabava.
Flabiol i tamboret
i aquell bot mai s’acabava ;
aiguardent i gots trencats
i el músic que no parava.
Adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda ;
lo Tolleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava.
Lo Tolleuda, lo Manel,
lo Llop, que els acompanyava ;
adéu siau, cigalons,
borrasqueros de Canalda.
El cabal del sastre
Jo us diré el que val:
Un diner l’agulla
Trum la ra li ra la ra là
Un diner l’agulla
I un sou el didal!
Un diner l’agulla
I un sou el didal,
Cinc són les tisores,
Trum la ra li ra la ra là
Cinc són les tisores,
La panera un ral.
Cinc són les tisores,
La panera un ral…
Un bastó per cana
Trum la ra li ra la ra là
Un bastó per cana
I un roc per senyal!
El cabal del sastre
Jo us diré el que val:
Un diner l’agulla
Trum la ra li ra la ra là
Un diner l’agulla
I un sou el didal!